Les persones treballadores amb infants a càrrec sovint es troben amb dificultats per conciliar la vida laboral i familiar. Però… quins són realment els reptes més habituals? Com els fa sentir haver de fer malabars constants entre la feina i les cures? Treiem algunes conclusions a partir dels testimonis reals de pares i mares que vam recollir el Dia de la Conciliació.
_
Cada persona segueix el seu propi camí a la vida, no tothom té els mateixos objectius vitals, però moltes han triat combinar la criança amb el desenvolupament professional. Això, segons el context laboral, pot ser més fàcil o més difícil. Però, pel que fa a la criança d’infants sovint hi ha dificultats relacionades amb el temps, el desequilibri d’horaris o el requeriment de certa presencialitat.
Quan no hi ha eines reals de conciliació, el desgast es fa evident. Apareix la desmotivació, el sentiment de culpa, l’estrès i fins i tot l’absentisme. És el que coneixem com a burnout parental. Estar “cremada”.
Per què es produeix aquest desgast?
1. Falta de temps i horaris poc conciliadors.
Poden sentir que no tenen temps ni per a una cosa ni per a l’altre, que no s’arriba enlloc.
2. Falta de recursos econòmics o xarxa.
Delegar les cures pot suposar una gran despesa. O dependre de familiars que no sempre poden donar suport.
3. Vacances que no quadren.
Les vacances escolars i laborals rarament coincideixen. Algunes famílies han de repartir-se dies i no poden descansar juntes.
4. Menys visibilitat a la feina.
Poden sentir que no se’ls té tant en compte o que no poden participar plenament a les activitats laborals. Sentir-se, d’alguna manera, “fora” de l’entorn o que son poc importants.
5. Sentiment de culpa.
Lligat al punt anterior, poden sentir por o culpa a l’hora de faltar a la feina per tenir cura dels infants, o sentir que no poden fer-ho amb tranquil·litat.
6. Renúncies invisibles.
Algunes persones també es troben amb que el seu rendiment a la feina es veu afectat o, fin si tot, acaben per acollir-se a reduccions de jornada.
Hi ha moltes situacions i casos particulars, però la gran majoria tenen en comú un factor: la voluntat de dedicar-se a la criança, ser presents en la vida de l’infant, però sense renunciar a les oportunitats laborals i el creixement professional.
Què podem fer?
Part de la solució recau en construir organitzacions corresponsables amb les cures i incorporar mesures concretes com: flexibilització horària real, més permisos retribuïts i adaptats a les realitats familiars o, fins i tot, incorporar espais infantils dins o prop del lloc de feina, que permetin la participació plena de l’equip.
La conciliació no hauria de ser una lluita individual, sinó un repte compartit. Et reconeixes en alguna d’aquestes experiències? Construir una societat que posi la vida al centre comença per escoltar-nos i conèixer cada cas.
Llegeix més entrades:
Com crear un espai lúdic a la feina en 3 passos: el procés Ludik Concilia.
Les persones treballadores amb infants a càrrec sovint es troben amb dificultats per conciliar la vida laboral amb la familiar. Si aquest és el cas del teu equip, segurament ja t’has plantejat oferir alguna solució de conciliació. Disposar d’un servei de canguratge o...
Conciliació familiar: Quan la teva empresa o ajuntament també cuida dels infants.
El repartiment equitatiu de les cures, o la corresponsabilitat, és una de les claus per a una conciliaciófamiliar real. Implica més temps per a les persones, un millor accés al món laboral, a l’oci o la vida comunitària i, en el fons, una societat més satisfeta. Des...